Pronòstic per a les eleccions a Catalunya

En plena jornada de reflexió i a poques hores que òbriguen les urnes, gosaré fer un pronòstic telegràfic sobre les eleccions nacionals catalanes:

– Abstenció: Lamentablement, he de començar per ací, perquè tot apunta que serà el primer partit. N’hi ha moltes interpretacions, però la primera és la crisi. Em sembla molt injust, perquè quan més necessitem la política, més li donem l’esquena. Molt injust, però ara no tinc espai per a estendre-m’hi. Ara, crec que encara serà més -més!- alta del que pronostiquen les enquestes. No m’estranyaria que la participació no arribara al 50%

– Convergència i Unió: Evidentment, guanyarà les eleccions. La qüestió és saber si arribarà a la majoria absoluta. Sincerament, davant del que hi ha davant -valga la redundància- no m’estranya gens la victòria que aconseguirà. Crec que CiU no tindrà majoria absoluta. En aquest sentit, serà important veure com juga les cartes per a no haver de necessitar del PP per a res de res. El marge de victòria serà tan ample que no tindrà problemes per a governar en solitari, però aquestes coses de l’aritmètica poden posar-hi alguns problemes. Tanmateix, CiU tindrà un grandíssima responsabilitat: s’ha acabat l’"encaix" de Catalunya a Espanya. Ara toca veure com gestiona aquest "després". Al meu parer, si no aplica una política agosarada i torna a una mena de "peix al cove" revisited, perdrà moltíssima credibilitat.

– Partit dels Socialistes de Catalunya: S’ha demostrat que Montilla és un autèntic desastre i que ha estat on ha estat per qüestions d’interessos d’aparell de partit. Crec que és impossible trobar una campanya tan patètica com la que ha protagonitzat el PSC i amb una nuŀlitat tan bèstia com a candidat com Montilla. En el debat a sis feia vindre pena i una miqueta de compassió humana. Es poden estrellar tant com puguen (baixar dels 30 escons, per exemple), però encara no serà prou, sincerament. Els pronostique uns 30 justets. I per què no prenen les regnes del partit Antoni Castells o Montserrat Tura (per a mi, el millor actiu que té el PSC)?

– Esquerra Republicana de Catalunya: Les divisions internes (imcomprensibles i infantiloides) poden fer que Esquerra es pegue una castanya antològica. Haver-se carregat Carod com se’l carregaren i esmolar les navalles com ho han fet aquests darrers quatre anys em sembla demencial. Quasi acabaran tenint tants diputats al parlant de Catalunya com en tingueren el 2004 al de Madrid… Ara bé, per a mi és un càstig molt injust, perquè, algun dia s’haurà d’explicar ben explicat, Esquerra ha ajudat molt el país des de l’aposta que feren el 2003. Pot semblar a hores d’ara molt marcià que diga açò, però ho crec de veres. Els personalismes han mort el projecte. Es quedaran en els 10 escons i seran la cinquena força política.

– Partit Popular: La política obertament racista que ha portat el PP en aquestes eleccions nacionals catalanes són un camp de proves per a les eleccions autonòmiques i locals de l’any vinent, que són les que realment els importa. És absolutament irresponsable i aberrant, però ja els està bé. Pujaran a 16 escons, potser, també molt en la línia del rebuig que provoca Zapatero en l’electorat que vote més en clau espanyola.

– Iniciativa per Catalunya: Amb un Zapatero en caiguda lliure i un Montilla que no és que caiga sinó que va com un míssil cap al gran desastre, hauria de ser la seua oportunitat. Herrera és un candidat en què tothom coincideix: "quin bon xic". Però dóna una imatge -com en diuen- de polític "cullera", que ni "punxa ni talla". Pujaran un parell d’escons per les circumstàncies, però s’ho haurien de fer mirar: juguen massa a ser la crossa "guai" del PSC. Amb una campanya més agosarada i amb uns atacs i un desmarcatge dels socialistes decidit, al meu parer, podrien haver pegat la campanada.

– Ciudadanos i d’altra tropa "espanyolassa": Sincerament, trobe deplorable aquesta colla. Veure al "pijo" nen malcriat del Rivera interrompent a tothora el debat a sis era lamentable. Un polític de Telecinco. Una cosa que, fins ara, era impensable a Catalunya. Si l’abstenció no fóra tan alta, diria que desapareixerien. Però com que serà altíssima, és molt possible que arriben a tindre cinc escons. Només tenen una idea (?) i això és el que vénen. Igual té que dels tres diputats que tragueren fa quatre anys, dos escamparen el poll cap a Rosa Díez en un parell de mesos. Igual té qualsevol cosa. Ara bé, Ciudadanos té una cosa molt positiva per a Catalunya. Són els que demostren que Catalunya és una nació de totes totes: fins i tot el vot més ultraespanyolista s’hi ha d’aclimatar i ha de tindre discurs i marca pròpia. Ciudadanos es queixaven en exportar a la resta del estat el seu discurs (?) que no els acceptaven perquè eren catalans (angelets del cel!) i va aparéixer la Rosa d’Ejpaña. Però, encara que dos dels tres diputats de ciutadans, s’hagen apuntat al carro de la Díez, UPyD, que es presenta amb el tronat del Robles, no es menjarà un torrat. Molt instructiu.

– Solidaritat i Reagrupament: Em sembla una política totalment infantil. Cap dels dos entrarà al parlament. Que no hagen pogut ni acordar anar junts és vertaderament molt definidor del tarannà. No puc arribar a entendre com gent de molta vàlua s’hi ha apuntat, però què hi farem. Aparéixer del no res per a proposar-se com a únic programa la majoria absoluta i la declaració unilateral d’independència de Catalunya (quasi res porta el diari!) ja ho diu tot. I Laporta fou tan bon president per al Barça com cultivador d’un ego tan lamentable que es mereix quedar com el Berlusconi català.

– Plataforma per Catalunya: Després de la deriva racista del PP és impossible que hi haja espai per a aquesta colla de cafres. Sempre es diu que a l’estat espanyol no hi ha extrema dreta amb representació, com sí que n’hi ha a França, Suècia, Dinamarca, Holanda, etc. Mentida: i tant que n’hi ha!: és el principal partit de l’oposició ara com ara i governarà l’estat en 2012. Sincerament, quin espai deixa el discurs del PP als partits xenòfobs? Doncs això, tindre un discurs tan nazi que sembla impossible que no siga iŀlegal. PxC no entrarà al parlament, a pesar de tot -i així esperem…



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Pronòstic per a les eleccions a Catalunya

Els comentaris estan tancats.