Això era i no era un escriptor de discursos

Tots sabem que les grans figures públiques tenen escriptors de discursos a la seua esquena. No sempre es tracta de capacitat, sinó que obeeix a un treball en equip i un repartiment del temps: fins i tot Obama, que és molt bon escriptor, en té. En tenen els presidents de govern, els ministres, els consellers. Fins i tot en tenen els alcaldes (i les alcaldesses). Ara bé, hi ha un problema: un escriptor de discursos no pot elaborar un text que es note massa que el locutor o signant no haja estat capaç d’escriure ni en un rampell creatiu i amb la possessió de l’esperit d’Abraham Lincoln a Gettysburg. Però hi ha un problema encara més gros: escriure un text que, més encara de fer dubtar que el signant l’haja pogut escriure, faça dubtar de si seria capaç de llegir-lo. I fins ací puc llegir -jo també, jo tampoc.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Això era i no era un escriptor de discursos

  1. Ricard diu:

    Ei, Jesús, tens tota la raó del món. A més a més, hauria d’haver donat explicacions. És curiós que torne després de mig any d’haver escrit un text que preguntava “una baixa participació?”. Evidentment, al blog, sí, hehe. El que passa és que portar la revista http://www.debatabat.cat (i d’altres “menesters”) em trau tots els recursos que tinc d’escriure a la xarxa. Així que ara, al blog, em dedicaré a escriure breus apunts, en compte d’allargar més les exposicions.
    Que no entengues res d’aquesta darrera entarada no és preocupant, és bo! hahaha
    Salut!

Els comentaris estan tancats.