Participació baixa?


La
participació total del conjunt de més de cent seixanta municipis de
Catalunya d’ahir va fregar el 30%. De seguida, s’han alçat veus que
clamen que es tracta d’un fracàs, ja que la participació ha estat
molt baixa. Doncs bé, ni de bon tros. Com es pot argumentar que unes
consultes organitzades al marge de l’oficialitat i que mobilitzen
gairebé el 30% dels ciutadans convocats siguen un fracàs? Només
des d’una ignorància del que són els mecanismes del Poder -en
majúscula. La militància és una opció activa que demana un
compromís constant i que acaba cremant les persones. D’altra banda,
l’aquiescència amb l’statu quo no demana cap mena d’acció
activa per part del ciutadà, es tracta d’una adhesió per defecte,
passiva. En aquest sentit, la significació, prendre partit, és una
actitud que exigeix un nivell d’intensitat política molt fort. I més
encara si tenim en compte que les consultes no tenien cap mena de
validesa legal; es tractava de pura i dura militància, d’aquella que
costa moure tant com una placa tectònica. I tot açò en un context
en què la ciutadania ha perdut component actiu, en què el poder
l’ha anestesiada perquè siga el més crítica possible. Així doncs,
tot el contrari: la participació és molt alta, és tota una
sorpresa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Participació baixa?

  1. Ricard diu:

    Jesús, no he llegit el que has escrit al blog d’Aurora, o siga, que en eixe sentit, no et sentes al·ludit. Quan parle de mecanismes de Poder (Palazzo, si prefereixes la terminologia pasoliniana) em referisc a coses tan concretes com tot el que suposa una organització d’unes consultes: components de meses electorals (cal recordar que, si et toca, hi estàs obligat a participar?), observadors, col·legis electorals, debats, actes, etc. I tot això organitzat al marge del poder, per la societat civil, sense recolzament ni tan sols de les maquinàries dels partits. No t’has plantejat mai el que li costa a l’estat una jornada de votacions? Doncs això s’ha fet a Catalunya “sense estat”. I, en aquest sentit, arribar a un 30% de participació és una barbaritat. Perquè, si la gent en aquesta societat anestesiada que tenim ja es pregunta per a què collons cal votar en una elecció oficial, imagina el que pensarà d’una que no té cap validesa legal. És una participació molt alta, no ens enganyem, si ens fem trampes foucaultianes al solitari. El que no entenc és què es pot tindre en contra d’una iniciativa sorgida totalment des de la base, de veres. A mi em sembla admirable només per això. Independentment de les idees independentistes o dependentistes de cadascú. Entre altres coses, perquè l’independentisme el que vol és que tothom -tothom- vote. I això -vaja, això tenia entés jo- és la democràcia.
    Salut i República (valenciana; tant no es val 😛 )

  2. Hola Ricard,

    sóc l'”alguna persona” que ha titllat el Jesús d’estúpid, però ni allí pretenia insultar-lo ni pretenc proseguir aquí amb la mateixa discussió.

    Venia a refermar la teva opinió, és a dir, que la participació no ha estat baixa. Només cal pensar què hauria passat si la convocatòria hagués estat la contrària: “voleu que Catalunya segueixi formant part d’Espanya?”. La participació hauria estat encara molt menor, i això encara posaria més de manifest que cal agafar amb pinces els resultats, atès que és evident que el percentatge de gent que pensa que Catalunya hauria de seguir formant part d’Espanya frega (i, probablement, supera) el 50%.

    Malgrat que algun independentista s’havia il·lusionat amb una participació històrica i, per tant, s’ha desil·lusionat amb la participació real que hi ha hagut, en general es considera tota una fita. Principalment perquè, com bé apuntes, més enllà del resultat de participació en la votació [tot i que, repeteixo, és tot un èxit] ha resultat un èxit en la participació i organització d’allò que anomenen “el teixit social”, que per una vegada ha mobilitzat a molta més gent que els de la “ceba” de sempre.

  3. Marc diu:

    De seguida s’ha posat en marxa la brunete progre espanyolista dels de sempre: Wyoming, Vanguardia, El Periódico etc. De què tenen por, si tot ha eixit tan malament?
    Jo crec que ha estat un èxit, malgrat tots els peròs.
    Lladren, doncs cavalquem. El d’ací baix n’és un bon exemple.

  4. Ricard diu:

    Ei, espere que l’autèntic esport nacional de Catalunya, que és decebre’s a la primera i començar a estomacar-se entre els de la mateixa colla, no acabe menjant-se l’èxit de la iniciativa. És molt fàcil pensar-se que aniria a votar el 99% i que a l’endemà es plantaria la senyera a l’ONU; però, des de la realitat, continue dient i repetint, com vosaltres, que és tot un èxit de participació ciutadana, des de baix, i una iniciativa admirable. (I no només en un sentit independentista, sinó de democràcia participativa!).
    Salut!

  5. Ricard diu:

    Ei, al·lot!, espere que no et tinguen el mateix temps esperant la resolució com et tingueren esperant la convocatòria… quina por que em fan…
    Ara, no em faces posar les consultes en la secció de “successos”, hahaha
    Ens veiem per terra ferma!
    Salut!

Els comentaris estan tancats.