Una paradoxa Gürtel

Hi ha una paradoxa en tot aquest afer del cas Gürtel que és la que més m’està indignant. No es tracta que la corrupció no passe factura i que, més encara, siga tot un actiu electoral. Això ja ho tinc assumit des de les eleccions nacionals i locals del 2007. De fet, què li ha de dir de nou un jutge a algú que diposita la seua confiança en gent com Costa, Frabra, Camps, Barberà, Rus, etc.? No. La paradoxa rau en l’àmbit de lleialtat d’ambdos bàndols enfrontats -i no em referisc a la famiglia, òbviament.

En efecte, tota aquesta tropa està ací de pas. El seu centre, la destinació de les seues ambicions, el lloc on miren cada vegada que prenen qualsevol decisió per a la seua carrera, és Madrid. València només és per a ells una província on fer mèrits perquè els facen un huequet a la Villa y Corte. En aquest sentit, el Gürtel sí que els passarà factura. Podran -i tornaran- a guanyar les eleccions al País Valencià amb majories potser encara més àmplies, no en tinc cap dubte. Però la seua carrera, la que per a ells és la de bo de veres, s’ha acabat. Camps ja no podrà postular-se com a "baró" territorial amb aspiracions a l’espera que caiga Rajoy. A partir d’ara només el veuran -i el veuen- com el que és, com el que la seua forma d’actuar descriu: el provincià aquell que amb un colpet a l’esquena li riuran d’amagat les ambicions patètiques que tenia.

Però a nosaltres, que no som d’eixe món, que creiem en el País Valencià, que no ens cal cap altre "centre" perquè les nostres actuacions polítiques són pensades per a ací i des d’ací, ens tocarà aguantar-los encara més ressentits perquè no se n’han pogut anar. Puta paradoxa.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.