Crònica d’un canvi anunciat

Ha estat la crònica d’un canvi anunciat. Finalment, l’Ajuntament ja té l’excusa per a omplir-se la boca amb la paraula "democràcia" per a prendre una decisió que no amaga una altra cosa que unes actituds furibundament antidemocràtiques. Quina capacitat que té el PP de pervertir el llenguatge! La decisió, a ningú no se li escapa, ja estava presa d’avantmà. Les dues consultes que han organitzat només han servit que per a balafiar diners públics i per a donar-li a l’equip de govern l’argumentari que buscava: ja podran justificar que ha "parlat el poble". Vergonya.

Volien "Avinguda al Vedat" i Avinguda al Vedat han tingut. Si la primera consulta ja feia vindre vergonya aliena, aquesta segona de votacions mitjançant la pàgina web de l’Ajuntament no ha estat per menys. D’entrada, i encara que parega surrealista, jo vull que em diguen si he votat. Perquè només sabent el NIF i la data de naixement d’algú, ja s’hi podia votar. Ja no es tracta que més d’u i més de dos hi haurà votat per tota la família, és que -google en mà- maularadament no són dades que estiguen, precisament, lluny de l’abast de qualsevol cibernauta amb mala idea i, doncs, les identitats suplantades potser no hagen estat poques. Quina credibilitat pot tindre una consulta d’aquestes característiques? Vergonya.

Doncs bé, si l’esmena és a la totalitat, l’anàlisi dels resultats, com també passava amb la primera consulta, ens dóna un panorama encara més vergonyós. Les dades oficials diuen que hi han votat 1.226 persones. A penes un 2% del cens. En la primera enquesta en va ser un 3,5%. I tornem-ho a recordar una altra vegada: l’alcadessa va dir que la consulta obeïa a la "inquietud" dels ciutadans que la paraven pel carrer demanant-li el canvi de nom i la xifra que l’ajuntament va posar-se com a mínim era el 10%. En aquest sentit, sobren els comentaris. Vergonya.

D’una altra banda, tenim que, si en la primera fase, els partidaris de canviar el nom varen sumar -d’entre les nou possibilitats- 1.045 sufragis, en aquest cas el cens total ha estat de 181 persones més. Com s’explica que, en una consulta que no té l’alicient d’opcions contraposades, encara hi vaja més gent? Si en la primera consulta varen aparéixer més vots que votants en les dades oficials -en les dades oficials, no em cansaré de repetir-ho-, més paperetes que votants, com ens hem de creure aquestes dades encara més "virtuals"? Però, sobretot, la dada més punyent: Avinguda al Vedat serà el nom que l’ajuntament li posarà a l’Avinguda del País Valencià amb 307 vots en la primera consulta i 454 en aquesta segona. I això són les dades oficials. Sincerament, es pot justificar un canvi de nom d’un carrer de les característiques de l’avinguda del País Valencià amb eixes xifres? Eixe és el "clamor popular", senyora alcaldessa: vosté i els seus amigatxos. Vergonya.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Crònica d’un canvi anunciat

  1. Ricard diu:

    Ei, Xavi, tornen els temps més “peluts” 😉
    T’havia d’haver enviat una papereta perquè votares el canvi de nom de l’alcadessa a distància, hehe Ja t’ho contaré tot!
    Salut!

  2. aurora diu:

    I quan baixes del Vedat a Torrent, com es dirà l’Avinguda? Quin poc trellat!

Els comentaris estan tancats.