De cotxets i filibusters

No eixiré en defensa d’Ernest Benach ni del cotxet que té com a president del parlament de Catalunya. Ara bé, la polèmica que s’ha creat constata, una vegada més, diverses qüestions ben sucoses. D’entrada, qui la trau a la llum: l’ABC, i de seguida, els carronyaires s’hi llancen a sobre com lleons del colisseu romà després de sis mesos de dieta a iogurt (crec que l’acudit és d’un còmic d’Astèrix; que bo, hehe). I és que el cinisme d’aquesta gentola… bé, ja sabem com és. El cas. A Catalunya s’ha alçat un bon vendavall. Joan Saura, soci de govern, ha carregat molt durament contra Benach. Hui, per exemple, els matins a TV3 han estat gairebé monotemàtics. Crec que se’n fa un gra massa, però al capdavall això dóna una bona mostra de la qualitat democràtica d’un país. (By the way, el grandiós David Gistau, columnista a Libertad(?) Digital, és tertulià habitual al programa d’en Cuní i fa moltíssima gràcia comparar la retòrica «queipollanista» que elabora al plamfet electrònic i la veueta de corderet que exhibeix a la tele. Potser no és tant jugar a la puta i la Ramoneta com el ridícul que faria si adoptara les formes dels «madriles» a Barcelona). Al mateix temps, però, el Vent de l’Est informava que la presidenta del nostre parlament ha renovat el «renting» dels vehicles de la cambra i té a la seua disposició no un, sinó dos, cotxets encara més cars que el de Benach. El de Benach, amb «tunning», com en deia la dreta, inclòs, costava 83.000 euros. Déu n’hi doret. Però és que cadascun dels «milagrosos» ix per 99.000 euros, sense «tunning» ni punyetes. No està malament, gens malament. I és tot un senyal saber qui implantà eixa «tradició» que el president de les Corts tinga dos cotxes oficials: Vicente González Lizondo. Tot un símbol de com està de «florida» la política valenciana. Però, és clar, tot açò no farà perdre ni un segon de temps a l’exposició de les «obras y milagros» de l’il·lustríssim Camps al «Noticiario y Documento» 9.

En fi, em sembla una exaggeració la despesa del parlament català en cotxes, intuïsc que es podria reduir a la meitat sense gaires problemes. Ara bé, al programa d’en Cuní ha parlat una dona que treballava per a un concessionari que havia proveït de cotxes les institucions catalanes en temps de Pujol. Les paraules han estat molt raonables i han demostrat com d’aprofitada i falsa ha estat la polèmica. Benach no ha estat a l’alçada, però després de sentir els lladrucs mesetaris i els silencis més putes encara, fot tanta bocera que u no pot tindre més que vergonya. Fa la mateixa impressió obscena de veure al Frabra acusant algú de «corrupte». Que se’n vagen a fer la mà.

I sobretot hi ha un tema molt més dens sobre la taula, que és el nivell de demagògia que es pot exhibir per part d’una societat i classe política absolutament populista en el pitjor sentit de la paraula. I ací a Torrent en tenim molt bons exemples, que també van sobre quatre rodes, per cert. Però això necessitaria molt més espai i temps. I ara no en tinc (de temps).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: De cotxets i filibusters

  1. Ricard diu:

    ei, com va?

    Eixa me la guarde 😛 De totes maneres, no és cap tipus de “confidencial”, que la xiqueta ja va fer pública obstentació d'”austeritat” a bombo i platerets a causa d’un material de quatre rodes només agafar la “vara de mando”, hehe.

    És el mateix cas, no justificaré el contracte de “renting” que tenia l’anterior equip de govern, que era massa elevat i exagerat. Ara bé, el populisme de la subhasta pública era francament patètic (sobretot perquè el “renting” es basa en un contracte temporal, que no havia caducat; per tant, es pot dir que l'”austeritat” isqué més cara que la “fatxenderia”). Aquest tipus de política és més verinosa que qualsevol d’eixes aranyes de mig metre que u es pot trobar enmig de l’Amazones, però això sí que és tema per a un text molt més llarg!

    Salut!

    P.S. Per cert, comentant comentant… ho he comentat tot, hehe. Quan tinga una miqueta de temps ho escric amb més elaboració i comprovant un parell de cosetes.

  2. Aixina és Ricard. En el nostre poble, també tenim un cas paregut a quatre rodes d’esta hipocresia de certs polítics. Pero molt poca gent s’ha parat a pensar que el contracte de renting de l’automòbil oficial no es podia trencar encara que l’auto es retirara de la circulació. I al remat, atres són els que fan el seu paper. I com esta, moltes.

  3. Ricard diu:

    Equiliquà, companys, ací està el rovell de l’ou del populisme. Com bé ha dit Miquel Àngel, la gent ni es parà a pensar que per molt que deixes aparcat un cotxe de “renting” no deixes de pagar-ne la tarifa, ja que el contracte segueix vigent. Però l’acte que féu la flamant alcaldessa és el que cala en la gent. Mira que humil que és, que no vol cotxes de luxe!, i etc. Populisme del barat que és més fals que un bitllet de 53 euros i 25 cèntims.

    De la mateixa manera, l’article de Público deixa ben clara la hipocresia de tot plegat. Ahir, Soraya Saenz de Santamaría encara insistia en el Congrés a titlar Benach de “tunero” (i no dels de “clavelitos”).Cinisme o hipocresia, vosté tria. De la mateixa manera, el foc que han tret contra Benach els de sempre ha estat brutal. Però no en diuen ni pruna, per exemple, de les despeses de les Corts nostres en cotxets. El periodisme espanyol està podrit, ja que només serveix d’arma contra uns i altres.

    En fi, en aquest temps de crisi, el virus del populisme té el brou de cultiu adequat. I és molt perillós… M’enrotlle massa en els comentaris, a veure quan escric el text que he promés, hehe

    Salut!

  4. Com bé ha escrit l’Aurora, jo avui també he escrit sobre el mateix tema. M’ha agradat molt el teu blog, hi passaré sovint. Una salutació des de Barcelona!

  5. Ricard diu:

    Ei, he llegit el teu apunt i el subscric al 100%. Realment és tot un símptoma del grau de subsidiarietat a què ha arribat la política catalana respecte de l’espanyola. És prou que qualsevol ós cavernari brame perquè els catalans hagen de seguir-li el tema. En aquest sentit, tens tota la raó quan dius que defensar la despesa de Benach és entrar dins de la mateixa dinàmica espanyolista. Perquè el problema greu no són els 9.000 euros, sinó tot el que ha tret a la llum -novament- eixa polèmica. I les que vindran, perquè no serà l’última, ni la anteantepenúltima…

    Salut!

    P.S. Gràcies, Aurora, per fer de “mitjancera” 😛

  6. Gafapasta diu:

    Yeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, pajarracos catalanistas, que no vais a pasaros por el foro kemontao pa usarlo las huestes de Satán o qué. Me cagoennietzsche que no hay manera de que funcione un puto foro alternativo en la ciudad xocolata.
    Luego que si no pensemos en un puto elefante y que si mecagoennietzsche…

  7. Ricard diu:

    Gafapasta, una miqueta de comprensió, que un servidor ha estat desconnectat del món durant sis o set dies perquè no li funcionava internet (hui en dia com es fan de llargues les jornades sense la xarxa…). Espere que hi acaben havent molt de sofre al fòrum, i si no caldrà pensar en la ciutat granerera 😛 De totes maneres que quede l’enllaç perquè es conega!

    Salut!

Els comentaris estan tancats.